"Protegir la pell per salvar el cos" La coberta vegetal no és decoració. És la membrana que manté amb vida milers de milions d'éssers que, al seu torn, mantenen amb vida el sòl que ens alimenta. Protegir-la no és una opció ecològica: és una necessitat de supervivència. Un sòl viu pot regenerar-se, però necessita la seva coberta. Mantenir els sòls coberts al màxim i protegirlos de l'impacte humà, ja sigui en espais naturals com a l'agricultura amb cultius de cobertura o restes vegetals, protegeix el sòl de l'erosió i alimenta els microbis a través de les arrels vives i els seus exsudats. Evitar l'obertura de corriols no autoritzats o la llaurada excessiva dels conreus és fonamental, ja que trenca les xarxes de fongs beneficiosos i els agregats del sòl, exposant la microbiologia a condicions que la destrueixen. Un sòl viu és capaç de regenerar-se , de mantenir cicles de nutrients equilibrats i d'oferir resiliència davant de plagues, malalties i esdevenim...

 Quan la pell es perd: el punt de no retorn La pèrdua de coberta vegetal desencadena un procés de degradació que pot tornar-se irreversible. Com s'ha denunciat reiteradament al Parc Natural de Collserola amb l'erosió de la coberta causada per l'obertura de corriols no autoritzats per a la pràctica del descens en bicicleta de muntanya. L'absència de coberta vegetal deixa el sòl nu i desprotegit davant l'erosió. Amb el temps, el sòl comença a perdre's, disminuint el seu gruix i corrent el risc de desaparèixer. La degradació del sòl és un problema greu, atès que els sòls triguen centenars o milers d'anys a recuperar-se . Sabem que un sòl encara no s'ha degradat permanentment quan amb accions suaus millora. Quan un sòl ja no millora ni amb les accions més dures, diem que la seva degradació és irreversible, com la situació que es dóna en les mines a cel obert. En aquests casos cal refer el sòl des de zero, mitjançant la construcció de sòls artificials. Ampl...

 L'aigua: sang del sistema El sòl viu actua també com una esponja reguladora de l'aigua. Quan no plou, hi ha menys vegetació i per tant entra menys matèria orgànica al sòl. Per això és important minimitzar l'impacte humà en espais naturals i respectar les restriccions de pas de vianants i bicicletes segons les normatives, com les de Collserola . Sense matèria orgànica, el sòl es compacta perquè perd estructura —els típics conglomerats de terra que el fan porós—, cosa que provoca que perdi capacitat d'infiltrar l'aigua. L'aigua que cau acaba provocant erosió i la pèrdua de la matèria orgànica de la capa superficial. La poca aigua que cau no s'infiltra i, per tant, no pot aprofitar-la ni la poca vegetació que queda. La compactació modifica l'activitat bioquímica i microbiològica del sòl. El seu impacte físic més gran és la reducció de la porositat, cosa que implica una menor disponibilitat d'aire i d'aigua per a les arrels. Les arrels tenen més d...

 El diàleg secret entre arrels i microbis La connexió entre el que veiem a dalt i el que passa a baix és constant i bidireccional. Les plantes i la comunitat de microorganismes associats a l'arrel —la rizosfera—, principalment fongs i bacteris, donen lloc a processos en els quals els microorganismes influeixen de manera positiva o negativa en el desenvolupament de les plantes. Les plantes, al seu torn, poden cultivar o promoure determinades comunitats microbianes en la seva rizosfera. Les plantes envien entre el 10 i el 90% dels seus productes de la fotosíntesi sota terra a la rizosfera per donar suport als cicles de carboni, nutrients i aigua. La ciència revela, a més, una especialització sorprenent: la diversitat bacteriana canvia en variar el tipus d'arrels, mentre que els fongs responen a la variació de la coberta vegetal. Els bacteris exploten els compostos orgànics exsudats directament per les arrels, mentre que els fongs estan especialitzats en la degradació de compo...

Un món invisible sota els nostres peus Imagina el sòl no com a terra inerta sota els teus peus, sinó com un organisme viu amb la seva pròpia pell, el seu propi sistema circulatori i els seus propis òrgans. La coberta vegetal —les plantes, herbes, arbusts i arbres que el cobreixen— és exactament això: la seva pell protectora. I com passa amb qualsevol pell, si l'arranques, el cos que hi havia a sota comença a morir. Sota la superfície existeix un complex món que té una gran influència en el que passa per sobre. Aquell món, conegut com a biota del sòl, està format per éssers microscòpics —virus, bacteris i fongs— i per organismes visibles a simple vista, com petits insectes, cucs de terra i fins i tot les arrels de les plantes. Tots ells interactuen entre si per regular nutrients i règims de l'aigua, mantenir l'estructura del sòl, descompondre la matèria orgànica i eliminar substàncies tòxiques.  Ampliar info. Els bacteris descomponen matèria orgànica simple, fixen nitrog...