Quan la pell es perd: el punt de no retorn La pèrdua de coberta vegetal desencadena un procés de degradació que pot tornar-se irreversible. Com s'ha denunciat reiteradament al Parc Natural de Collserola amb l'erosió de la coberta causada per l'obertura de corriols no autoritzats per a la pràctica del descens en bicicleta de muntanya. L'absència de coberta vegetal deixa el sòl nu i desprotegit davant l'erosió. Amb el temps, el sòl comença a perdre's, disminuint el seu gruix i corrent el risc de desaparèixer. La degradació del sòl és un problema greu, atès que els sòls triguen centenars o milers d'anys a recuperar-se . Sabem que un sòl encara no s'ha degradat permanentment quan amb accions suaus millora. Quan un sòl ja no millora ni amb les accions més dures, diem que la seva degradació és irreversible, com la situació que es dóna en les mines a cel obert. En aquests casos cal refer el sòl des de zero, mitjançant la construcció de sòls artificials. Ampl...

 L'aigua: sang del sistema El sòl viu actua també com una esponja reguladora de l'aigua. Quan no plou, hi ha menys vegetació i per tant entra menys matèria orgànica al sòl. Per això és important minimitzar l'impacte humà en espais naturals i respectar les restriccions de pas de vianants i bicicletes segons les normatives, com les de Collserola . Sense matèria orgànica, el sòl es compacta perquè perd estructura —els típics conglomerats de terra que el fan porós—, cosa que provoca que perdi capacitat d'infiltrar l'aigua. L'aigua que cau acaba provocant erosió i la pèrdua de la matèria orgànica de la capa superficial. La poca aigua que cau no s'infiltra i, per tant, no pot aprofitar-la ni la poca vegetació que queda. La compactació modifica l'activitat bioquímica i microbiològica del sòl. El seu impacte físic més gran és la reducció de la porositat, cosa que implica una menor disponibilitat d'aire i d'aigua per a les arrels. Les arrels tenen més d...