"Protegir la pell per salvar el cos" La coberta vegetal no és decoració. És la membrana que manté amb vida milers de milions d'éssers que, al seu torn, mantenen amb vida el sòl que ens alimenta. Protegir-la no és una opció ecològica: és una necessitat de supervivència. Un sòl viu pot regenerar-se, però necessita la seva coberta. Mantenir els sòls coberts al màxim i protegirlos de l'impacte humà, ja sigui en espais naturals com a l'agricultura amb cultius de cobertura o restes vegetals, protegeix el sòl de l'erosió i alimenta els microbis a través de les arrels vives i els seus exsudats. Evitar l'obertura de corriols no autoritzats o la llaurada excessiva dels conreus és fonamental, ja que trenca les xarxes de fongs beneficiosos i els agregats del sòl, exposant la microbiologia a condicions que la destrueixen. Un sòl viu és capaç de regenerar-se , de mantenir cicles de nutrients equilibrats i d'oferir resiliència davant de plagues, malalties i esdevenim...

 Quan la pell es perd: el punt de no retorn La pèrdua de coberta vegetal desencadena un procés de degradació que pot tornar-se irreversible. Com s'ha denunciat reiteradament al Parc Natural de Collserola amb l'erosió de la coberta causada per l'obertura de corriols no autoritzats per a la pràctica del descens en bicicleta de muntanya. L'absència de coberta vegetal deixa el sòl nu i desprotegit davant l'erosió. Amb el temps, el sòl comença a perdre's, disminuint el seu gruix i corrent el risc de desaparèixer. La degradació del sòl és un problema greu, atès que els sòls triguen centenars o milers d'anys a recuperar-se . Sabem que un sòl encara no s'ha degradat permanentment quan amb accions suaus millora. Quan un sòl ja no millora ni amb les accions més dures, diem que la seva degradació és irreversible, com la situació que es dóna en les mines a cel obert. En aquests casos cal refer el sòl des de zero, mitjançant la construcció de sòls artificials. Ampl...

 L'aigua: sang del sistema El sòl viu actua també com una esponja reguladora de l'aigua. Quan no plou, hi ha menys vegetació i per tant entra menys matèria orgànica al sòl. Per això és important minimitzar l'impacte humà en espais naturals i respectar les restriccions de pas de vianants i bicicletes segons les normatives, com les de Collserola . Sense matèria orgànica, el sòl es compacta perquè perd estructura —els típics conglomerats de terra que el fan porós—, cosa que provoca que perdi capacitat d'infiltrar l'aigua. L'aigua que cau acaba provocant erosió i la pèrdua de la matèria orgànica de la capa superficial. La poca aigua que cau no s'infiltra i, per tant, no pot aprofitar-la ni la poca vegetació que queda. La compactació modifica l'activitat bioquímica i microbiològica del sòl. El seu impacte físic més gran és la reducció de la porositat, cosa que implica una menor disponibilitat d'aire i d'aigua per a les arrels. Les arrels tenen més d...

 El diàleg secret entre arrels i microbis La connexió entre el que veiem a dalt i el que passa a baix és constant i bidireccional. Les plantes i la comunitat de microorganismes associats a l'arrel —la rizosfera—, principalment fongs i bacteris, donen lloc a processos en els quals els microorganismes influeixen de manera positiva o negativa en el desenvolupament de les plantes. Les plantes, al seu torn, poden cultivar o promoure determinades comunitats microbianes en la seva rizosfera. Les plantes envien entre el 10 i el 90% dels seus productes de la fotosíntesi sota terra a la rizosfera per donar suport als cicles de carboni, nutrients i aigua. La ciència revela, a més, una especialització sorprenent: la diversitat bacteriana canvia en variar el tipus d'arrels, mentre que els fongs responen a la variació de la coberta vegetal. Els bacteris exploten els compostos orgànics exsudats directament per les arrels, mentre que els fongs estan especialitzats en la degradació de compo...

Un món invisible sota els nostres peus Imagina el sòl no com a terra inerta sota els teus peus, sinó com un organisme viu amb la seva pròpia pell, el seu propi sistema circulatori i els seus propis òrgans. La coberta vegetal —les plantes, herbes, arbusts i arbres que el cobreixen— és exactament això: la seva pell protectora. I com passa amb qualsevol pell, si l'arranques, el cos que hi havia a sota comença a morir. Sota la superfície existeix un complex món que té una gran influència en el que passa per sobre. Aquell món, conegut com a biota del sòl, està format per éssers microscòpics —virus, bacteris i fongs— i per organismes visibles a simple vista, com petits insectes, cucs de terra i fins i tot les arrels de les plantes. Tots ells interactuen entre si per regular nutrients i règims de l'aigua, mantenir l'estructura del sòl, descompondre la matèria orgànica i eliminar substàncies tòxiques.  Ampliar info. Els bacteris descomponen matèria orgànica simple, fixen nitrog...

Reunió amb el cap de Prevenció i Seguretat de Barcelona Alzina a Collserola. Imatge de Pere Moya. Arxiu del Parc. En resposta a la instància enviada per la Plataforma Barcelona Circulació i Natura 71.4 a Albert Batlle, Tinent d’Alcaldia de l'Àrea de Prevenció, Seguretat, Convivència i Règim Interior de l'Ajuntament de Barcelona, cal destacar que hem rebut una resposta ràpida i cordial acceptant la reunió proposada. L'objectiu de la trobada és tractar la problemàtica mediambiental i de convivència al Parc Natural de Collserola en matèria d'ús de la bicicleta; una qüestió regulada per les ordenances municipals i del Parc, però que fins ara ha estat pràcticament ignorada en la seva aplicació. A la reunió hi estan convocats la Guàrdia Urbana de l'Ajuntament de Barcelona, el Cos d'Agents Rurals de la Generalitat i els responsables de la gestió del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola . Els punts a tractar estan exposats en el Comunicat BCN 71.4 , de...

Creació de la Plataforma Barcelona Circulació i Natura 71.4 (BNC 71.4) La Plataforma Barcelona Circulació i Natura 71.4 (BCN 71.4) neix per transcendir les peticions aïllades de cada districte davant la degradació del medi natural i els problemes de convivència al Parc de Collserola derivats del mal ús de la bicicleta. L’objectiu és unificar aquestes demandes en una sol·licitud conjunta a escala de ciutat , amb la representativitat i el suport de nombroses associacions veïnals i entitats ecologistes. Arran d'una primera petició de reunió amb el Tinent d’Alcaldia de Prevenció i Seguretat, el Sr. Albert Batlle, l'Ajuntament de Barcelona va interpretar la problemàtica com un fet exclusiu de Sarrià-Sant Gervasi, proposant una trobada d’àmbit de districte. Tanmateix, l’ adhesió majoritària d’entitats d’arreu dels barris limítrofs amb Collserola demostra el contrari: no és un conflicte local, sinó una problemàtica de ciutat que afecta tots els districtes de l'entorn i el conju...

Adhesió d'associacions de veïns i entitats de defensa de la natura La falta de resposta a nivell dels governs de districte davant les denúncies i la impunitat  de ciclistes incívics infringint el marc sancionador del Parc Natural i les ordenançes de circulació de l'Ajuntament de Barcelona , explica la bona acollida i adhesió majoritària a la proposta impulsada des de la Veïnal de Sarrià per recolzar un Comunicat conjunt per lliurar-lo al Cap de Prevenció i Seguretat, responsable polític de la Guàrdia Urbana, Sr. Albert Batlle Bastardas. Entitats adherides al Comunicat conjunt: Associació de Vallvidrera - Mont d'Orsà Associació de Veïns d’Horta Associació de Veïns Mas Sauró Associació de Veïns de Pedralbes Associació de Veïns Sant Genís dels Agudells Associació de Veïns de Sant Gervasi Associació de Veïns de la Teixonera WWF Barcelona Veure totes les entitats Associacions de veïns de Barcelona Entitats de defensa de la natura Celebrem la confiança i el suport de totes les...

Justificació d'un Comunicat Conjunt Davant les denúncies i instàncies presentades pel veïnat i usuaris/àries del Parc Natural de Collsero als districtes sobre el mál ús de les bicicletes, observem una reiterada deixadesa de funcions i el resultat és l' impunitat del infractors i la degradació del medi natural amb un problema afegit de convivència , doncs els abusos dels ciclistes incívics provoca una experiència desagradable en el lleure d'altres usuaris/àries sensibles al problema. Aquesta falta de resposta a nivell dels governs de  districte justifica que finalment i des de la Vocalia de Medi Ambient de l'Associació Veïnal de Sarrià s'impulsi l' agrupació de les Associacions veïnals dels diferents districtes limítrofs amb el Parc i de entitats de defensa de la natura ,  per fer força i elevar el problema a nivell de ciutat . Es redacta un Comunicat conjunt  amb el suport de totes les entitats per exigir a l'Ajuntament de Barcelona una solució al proble...

Creació Comunicat conjunt BNC 71.4 La Vocalia de la Veïnal de Sarrià va redactar un comunicat conjunt i en va consultar l'aprovació i l'adhesió a diferents associacions veïnals de la ciutat i entitats de defensa de la natura. Atès que la diagnosi del problema i els punts clau per trobar-hi una solució són compartits de manera majoritària, es va redactar la versió definitiva del Comunicat Conjunt . L'objectiu d'aquest document és ser lliurat al responsable polític de la Guàrdia Urbana de l'Ajuntament de Barcelona, el Sr. Albert Batlle i Bastardas , Tercer Tinent d'Alcaldia, com a punt de partida per corregir la deixadesa i la inacció administrativa davant el problema de degradació mediambiental i de convivència causat per les bicicletes en l'àmbit municipal del Parc Natural de Collserola . Es tracta d'una pràctica que, tot i estar prohibida per les ordenances municipals i del parc, no s'està corregint malgrat que la Guàrdia Urbana en té la potestat ...